TRASTORN DE LA CONDUCTA

El trastorn de conducta és una alteració del comportament que es caracteritza per un comportament antisocial que dificulta el compliment d’unes normes que la majoria de nens/es accepten, i també pot comportar la violació dels drets d’altres persones. Aquest trastorn es pot diagnosticar des de la infància i es presenta amb més freqüència en nens que en nenes. Alguns dels nens/es o adolescents que pateixen trastorns de conducta també poden tenir altres problemes psiquiàtrics com trastorns de l’estat d’ànim, d’ansietat, abús de drogues o trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, entre d’altres.

Signes que ens poden fer sospitar que tenim un nen amb trastorn de conducta:

• No obeeix als seus pares o a altres adults de forma contínua, tot i havent-hi un càstig.
• Es mostra agressiu i amb conductes destructives.
• Ho replica tot, discuteix i contesta sempre malament.
• Es nega constantment a complir amb les seves tasques escolars o domèstiques (no vol fer els deures, no vol entrar a la dutxa, no vol anar a dormir...).
• Es nega a fer alguna cosa per ajudar.
• Menteix constantment encara que no hi hagi cap necessitat de fer-ho.
• Mostra conductes ofensives com escopir als altres, dir paraulotes, etc.

Tractaments útils per tractar els trastorns de conducta:

El tractament a seguir depèn de l’edat del nen, del temps i la gravetat dels símptomes, i de la seva predisposició i tolerància a les teràpies i, en cas necessari, als medicaments.

En una teràpia grupal, aquests nens podran treballar i desenvolupar les capacitats socials i interpersonals. La teràpia familiar també és molt aconsellable ja que pot ajudar a millorar la capacitat de comunicació i a fomentar la interacció entre els diferents membres de la família. Una teràpia cognitiu-conductual ajudarà a augmentar la seva capacitat per resoldre problemes, les seves habilitats de comunicació, i les tècniques de control de la impulsivitat i la ira.

Què poden fer els pares, familiars i educadors per ajudar-lo?

• Establir normes justes i consistents, i fer-les complir amb fermesa i coherència.
• Tranquil•litzar-se abans de parlar amb ell sobre el que ha fet malament.
• Estimular-lo a que parli quan està enfadat o molest, i escoltar-lo per conèixer les seves inquietuds i emocions.
• Ajudar-lo a solucionar el problema, per que no hagi de buscar algú a qui culpar.
• Estimular-lo sempre amb el bon exemple de l’adult.
• Felicitar-lo quan faci una cosa correcta, a part de renyar-lo quan fa coses incorrectes.
• Pensar en fer coses que li agradin i no sempre les que els adults volem.
• Mantenir-lo al marge dels problemes de parella o de família


Què farem en una sessió de musicoteràpia al Centre Auca?

A la sessió de musicoteràpia, un nen amb trastorn de la conducta pot fer sessió individual, familiar amb els pares, o grupal amb altres nens, segons el moment del tractament i les característiques del problema.

Mitjançant jocs i activitats musicals, es treballaran els següents objectius:

• Expressió d’emocions
• Tolerància a la frustració
• Habilitats socials per eliminar les conductes agressives
• Resolució de problemes
• Habilitats d’autocontrol

Paral•lelament, s’assessorarà als pares en les tècniques de reforç o càstig, l’economia de fitxes, contractes conductuals, i altres recursos per treballar a casa.


Canolich Benedí i Reina
Anna Garí i Campos
Centre Auca de Psicologia i Musicoteràpia

TDAH - TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB O SENSE HIPERACTIVITAT

El TDAH és un dels problemes psiquiàtrics més freqüents en infants i adolescents. Afecta més als nens que les nenes i té un origen genètic, per tant s’ha d’evitar culpabilitzar els pares i el mètode educatius. Generalment es diagnostica en els primers anys de l’educació primària, tot i que alguns símptomes estan ja presents abans dels 7 anys d’edat. Amb l’edat, el pacient aprèn a compensar aquests símptomes.

El trastorn per dèficit d’atenció pot ser “amb hiperactivitat” o sense ja que hi ha nens que només presenten problemes en  l’àrea atencional i no en les d’impulsivitat i hiperactivitat.

Signes que ens poden fer sospitar que tenim un nen amb TDAH:

El nen amb símptomes de TDAH presenta la conducta en quasi totes les situacions en les que es mou i s’agreuja en situacions on la desorganització és més gran.

Símptomes de desatenció:

·      No atén als detalls i s’equivoca, per deixadesa, en les tasques que ha de fer.

·     Té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.

·      Sembla que no escolti quan se li parla directament, o quan se’l crida.

·     Té dificultats per seguir instruccions.

·      Li costa acabar una tasca començada, perd l’interès i canvia constanment d’activitat.

·      No és capaç de planificar per anticipat i amb eficàcia.

·     Acostuma a evitar tasques que requereixen un esforç mental.

·     Acostuma a perdre objectes importants i necessaris, és molt despistat.

·      Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.

SÍNDROME DE WILLIAMS

És un trastorn del desenvolupament que es presenta des del naixement tot i que no sol manifestar-se fins als 2 ó 3 anys de vida. No és hereditari, i afecta igualment a homes i a dones. Està causat per la pèrdua de material genètic en el cromosoma 7.

Signes que ens poden fer sospitar que tenim un nen amb síndrome de Williams:

A part d’alguns problemes mèdics, com nivells elevats de calci en sang, problemàtiques relacionades amb el cor, amb el sistema urinari, aparell digestiu, etc., hi ha algunes característiques que comparteixen molts nens amb síndrome de Williams:

• Trets facials: sovint presenten uns trets facials concrets, coneguts com “cara de nan”.
• Retard mental: pot aparèixer en diferents graus.
• Llenguatge: els costa adquirir el llenguatge, però quan ho fan tenen facilitat d’expressió, encara que la comprensió acostuma a ser inferior. Construeixen bé les frases i tenen un vocabulari ampli, però sovint se centren en restringits i repetitius del seu interès.
• Conducta social: acostumen a tenir la gran virtud de ser nens extravertits i sociables. El problema pot venir quan presenten un comportament inusualment alegre i tranquil davant de desconeguts, així com impredictibles moments de mal humor o malestar.
• Psicomotricitat: presenten problemes en la coordinació de moviments, i tenen afectada tant la motricitat fina com la gruixuda. És normal, doncs, que tinguin problemes per començar a caminar, fer activitats d’equilibri, o començar a escriure, pintar o retallar.
• Trastorns d’atenció i hiperactivitat: els costa estar-se quiets i concentrats en les tasques escolars. Però poden quedar fascinats per algun objecte o tema concret i passar molt de temps pensant en aquest d’una forma obsessiva.
• Trastorn d’ansietat: es preocupen excessivament per temes recurrents.
• Percepció emocional: tenen dificultat per comprendre l’estat mental dels seus interlocutors.
• Percepció espacial: els costa veure com diferents parts poden unir-se per crear objectes més grans.
• Musicalitat: molts d’aquests nens tenen una habilitat musical superior a la resta de les seves capacitats generals.
• Hiperacúsia: són molt sensibles als estímuls auditius, i això fa que els puguin molestar més del normal el so dels trons, els petards, la música alta...
• Excel•lent memòria visual i auditiva.

Tractaments útils per tractar els nens amb síndrome de Williams:

Com que es tracta d’un trastorn genètic, no es pot curar, però sí que cal incidir en els problemes particulars de cada nen, normalment a través de la teràpia del llenguatge i teràpia ocupacional. L’objectiu real és la integració social i laboral d’aquestes persones quan arribin a ser adults.



Què poden fer els pares, familiars i educadors per ajudar-lo?

• Animar-lo a jugar amb jocs d’encaix, peces petites, dibuixar en una pissarra i en paper, per treballar la motricitat fina.
• Animar-lo a fer puzzles per treballar la integració visual.
• Fomentar les activitats d’educació física i l’esport.
• Oferir-li un entorn organitzat amb cadires adequades i bona il•luminació.
• Aprofitar la música per desenvolupar les àrees de desenvolupament cognitiu, verbal, i afectiu durant els jocs i durant les tasques diàries (bany, anar a dormir, ...).



Què farem en una sessió de musicoteràpia al Centre Auca?

A la sessió de musicoteràpia, un nen amb síndrome de Williams pot fer sessió individual o grupal, segons el moment del tractament i les característiques del problema.

Mitjançant jocs i activitats musicals, es treballaran els següents objectius:

• Estimulació del llenguatge expressiu
• Treballar la comprensió verbal
• Millorar la capacitat d’atenció
• Reduir la impulsivitat
• Treball de la motricitat fina i gruixuda
• Coordinació corporal
• Expressió d’emocions

Paral•lelament, s’assessorarà als pares en aquelles activitats que els poden ser útils per facilitar a casa la vida diària del nen.


Canolich Benedí i Reina
Anna Garí i Campos
Centre Auca de Psicologia i Musicoteràpia