Return to site

Les emocions en els nens

Psicologia infantil al Centre Auca

· educació emocional,rebequeries,emocions

Arriba l’estiu, època de l’any en la que passem més temps en família, compartint moments amb els més petits de la casa i gaudint d’experiències conjuntes. També és una època en la que trenquem amb la rutina i en la que, de vegades, apareixen situacions amb els nens que no sabem com gestionar. Com a pares ens podem trobar, en alguna ocasió, perduts a l’hora d’afrontar i gestionar els conflictes del fills.

Conèixer i comprendre les emocions dels nens ens pot ajudar a viure aquestes situacions amb més tranquil·litat i seguretat: quines emocions són i en quines edats és més habituals que apareguin; entendre fins a on un nen, segons la seva edat, és capaç de donar una resposta emocional més adequada o adaptada i quan no; saber, com a pare, com ho viu el nen i quines son les seves necessitats, etc. Tot això, tenint en compte que cada nen és un ésser individual amb les seves pròpies característiques, ens podrà guiar en la tasca d’educar i ajudar als més petits.

El desenvolupament emocional del nen comença des del naixement. Des d’aquest moment fins als 12 mesos van apareixent totes les emocions primàries. Aquestes són la irritació, la tristesa, l'alegria, la sorpresa i la por. El nadó aprèn que pot exercir control sobre objectes o esdeveniments i això li reporta sorpresa i alegria (enfadant-se quan algú impedeix que pugui controlar alguna cosa). És a partir dels 6 mesos quan comença a discriminar i reconèixer les emocions primàries en l’altre. També busca autoregular-se emocionalment mastegant objectes o allunyant-se d’estímuls desagradables, així com aprenent a balancejar-se.

A partir de l’any i fins als 3 anys van apareixent les emocions secundàries (vergonya, culpa, enveja, orgull). Aquestes emocions comencen a estructurar el sentit del jo, són autoavaluatives (el nen avalua l’adequació social de la seva pròpia conducta). Influeix notablement la valoració que faci el pare o la mare dels seu actes, doncs això li dona una referència al nen de com s’ha d'autoavaluar. Són capaços de reconèixer les emocions i comencen a parlar i jugar simbòlicament amb elles. Les seves capacitats d’autoregular-se encara soón pobres. Per exemple, aprenen a distreure’s dels estímuls desagradables però encara no poden ocultar la seva emoció real i els costa gestionar-la (per això és l'etapa on més rebequeries es presenten).

Des dels 3 anys fins als 6 anys els nens comencen a aprendre a emmascarar (lleugerament) les seves emocions reals (quan per exemple socialment han interioritzat que són emocions inacceptables), i inclús son capaços de substituir-les per unes altres més acceptades. Un exemple molt clar d’això és quan, en aquestes edats, els nens aprenen a mostrar-se contents, en lloc de tristos, quan reben un regal que no els agrada. Això va lligat amb l’aparició de l’empatia, i és que és en aquesta etapa quan el nen pot entendre emocionalment el sentiment de l’altre i donar un resposta que correspongui empàticament.

Dels 6 als 12 anys aquesta capacitat d’emmascarar el sentiment real es perfecciona. Son capaços de mostrar expressions externes diferents i oposades als sentiments interns. També es perfecciona la resposta empàtica. Adquireixen el coneixement de que davant d’una mateixa situació, diverses persones poden experimentar reaccions emocionals diferents. Comencen a classificar i entendre el comportament com a “correcte” i “incorrecte”, i pren importància pel nen que els pares valorin els seus actes i rendiment. També les seves estratègies d’autoregulació emocional milloren notablement (el nen augmenta la seva capacitat d’esperar per obtenir alguna cosa, poden tolerar millor la frustració, etc). És una època també en la que acostuma a aparèixer el sentiment de por a la mort i dubtes existencials.

Es tracta d’unes indicacions estàndards, les quals es veuran alterades o modificades en funció del temperament de cada nen, l’estil de criança, els factors hereditaris i un seguit de variables que influencien en el desenvolupament dels infants.

El que sí és invariable, i tots els nens necessiten, és l’atenció per part dels seus pares a cadascuna de les emocions que es van presentant durant la seva vida. És molt important escoltar i acompanyar al nen en les seves necessitats, atendre a les seves emocions i valorar-les donant l’espai i la rellevància que tant es mereixen.

Ana Garcia Reboto

Psicòloga i musicoterapeuta

Centre Auca

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly