Return to site

El fre lingual

Llengua lligada: funcions orofacials alterades

· Fre lingual,Logopeda

El Dia Mundial de la Motricitat Orofacial se celebra cada any el dia 17 de febrer. Enguany, està centrat en el fre lingual alterat (FLA), sota el lema “Llengua lligada: Funcions Orofacials Alterades”.

La llengua és una estructura essencial, ja que participa en totes les funcions orofacials: la succió, la masticació, la deglució, la respiració i la parla. Perquè la llengua tingui una correcta funcionalitat, cal que el fre lingual no estigui alterat.

El fre lingual és un plec de mucosa que connecta la llengua al terra de la boca. Quan el fre lingual està alterat, dificulta la mobilitat de la llengua, especialment de la punta (àpex) i, per tant, es poden veure afectades les funcions de succió, masticació, deglució, respiració i parla.

Cal, per tant, determinar si el fre lingual alterat dificulta o no les funcions orofacials mitjançant una exploració anatòmica-estructural (de la morfologia) i funcional (dels moviments de la llengua durant les funcions orofacials). El professional que realitza aquesta valoració és el logopeda, sovint especialista en motricitat orofacial. Si les funcions orofacials estan compromeses a causa d’una limitació dels moviments de la llengua, ocasionats per un fre lingual alterat, cal realitzar una intervenció quirúrgica prèvia per tal de poder rehabilitar les disfuncions. A diferència del que s’ha pensat i practicat durant molts anys, els estudis realitzats durant la darrera dècada demostren que els exercicis de llengua no aconsegueixen modificar la mida i la longitud del fre, així com la seva fixació.

És per això que aquest any el Dia Mundial de la Motricitat Orofacial s’ha centrat en les alteracions del fre lingual; per donar a conèixer que el fre lingual no pot ser estirat o modificat mitjançant exercicis, que cal realitzar una feina multidisciplinar per al seu abordatge, així com per a conscienciar a la població sobre la importància del logopeda en l’avaluació i gestió de l’atenció de les persones amb un fre lingual alterat, i de la importància del diagnòstic i tractament precoç de les alteracions del fre lingual.

El fre lingual normatiu es caracteritza per estar fixat a la part mitjana i inferior de la llengua fins al terra de la boca. Però, existeixen diversos tipus d’alteracions del fre lingual:

  • Fre lingual anterioritzat: s’insereix per davant de la meitat de la llengua i pot arribar fins a la punta.
  • Fre lingual curt: està fixat a la part mitjana de la llengua, però és més petit del compte. Comporta una ubicació inadequada de la llengua, que es manté en una posició més baixa.
  • Fre lingual curt i anterioritzat: està fixat per davant de la meitat de la llengua i, a més a més, és de mida reduïda. Comporta limitacions en els moviments linguals, dificultats de protrusió i per contactar amb el paladar. Pot perjudicar la succió, la masticació, la deglució, la respiració i la parla.
  • Anquiloglòssia: la llengua està fixada al terra de la boca. Limita severament els moviments linguals i, per tant, perjudica les funcions de succió, masticació, deglució i parla.
  • Fre lingual submucós: sovint no es veu, o es veu parcialment. Continua per sota de la mucosa que envolta la llengua i pot arribar fins la punta.

Aquestes alteracions s’observen ja des del naixement. Cal parar especial atenció des d’un inici, ja que per als nadons la llengua té un paper molt important en la lactància, intervenint directament en la succió. Si el nadó presenta una alteració en el fre lingual, no es podrà generar una bona adaptació entre la boca i el mugró, impedint una succió adequada. A més a més, posteriorment persistirà una deglució inadequada per la restricció dels moviments linguals, agreujat per les compensacions que la musculatura de la cara haurà estat realitzant per efectuar la força i els moviments que hauria d’haver estat realitzant la llengua, provocant un desequilibri en les estructures musculars i esquelètiques de la cara. Aquest desequilibri pot comportar, a la vegada, un patró respiratori inadequat, com per exemple una respiració oral.

El fre lingual alterat també pot provocar dificultats en la producció de determinats sons, especialment els que requereixen una elevació de la puntua lingual (/r/, /rr/, /l/, /t/, /d/, /n/, /s/ i /z/). Caldrà, doncs, valorar l’adequació del fre lingual per determinar la idoneïtat de realitzar una frenectomia (tallar el fre lingual), així com establir una intervenció logopèdica específica post-cirurgia en cas que es detectin disfuncions (de succió, masticació, deglució, respiració i/o parla).

Clàudia Serramià

Logopeda del Centre Auca

All Posts
×

Almost done…

We just sent you an email. Please click the link in the email to confirm your subscription!

OKSubscriptions powered by Strikingly